Gran pregunta....difícil resposta.
Qui sóc? Com em presento?
Començaré per dir-vos que el meu nom és Maria José, bé...això és el nom que posa al meu DNI, però el nom amb el que em sento identificada i pel qual la majoria de gent em coneix és PISU.
PISU?...i d'on ve el nom de Pisu??...això és el primer que em pregunta la gent quan em coneix...doncs bé...puc començar presentant-me explicant d'on prové.
No recordo el moment exacte, però era petita, no sé quants anys...poder 6 o 7. Jo a aquella edat era ben "menudeta" físicament parlant, molt moguda, cul-inquiet, xerraire, alegre, vital, creativa i curiosa. El meu germà gran, el "Pere de la cullera" com li dic jo, tot estant els dos mirant la TV un dia qualsevol, em va dir que m'assemblava al Pisuke, un personatge que sortia als dibuixos animats del Dr.Slump, no em pregunteu perquè però és el que li va sortir de dins, de fet en aquella època em "xinxava" contínuament, així que suposo que ho va fer per emprenyar-me....
Pels que no sabeu de què us parlo, aquí en teniu una imatge del Pisuke...i pels que no m'heu conegut de petita (tot i que aquesta foto és de més petita encara), també us deixo una foto de la mini-Pisu...
Bé, no entraré a valorar semblances físiques, ni res per l'estil...ejem, ejem...la qüestió és que després de córrer una miqueta la "conya" entre el meu germà i jo, la broma va traspassar les parets de casa nostra...primer es va extendre entre els seus amics, que venien sovint a casa, i em van començar a anomenar Pisuke...i d'ells va passar als meus propis amics i a la meva colla (és el que té viure en un poble). I de Pisuke, vem passar al diminutiu PISU. I del carrer va tornar cap a dins de casa, fins a tal punt que els meus propis pares i família propera també van passar a anomenar-me així. Tothom m'ho deia carinyosament, així que jo vaig interioritzar el nom de tal manera fins arribar al punt d'agradar-me i identificar-me'n!
Quan la gent em pregunta d'on ve el nom, em fa fins i tot vergonya explicar-ho...perquè sembla com surrealista, però està clar que l'anècdota d'aquell moment va passar a ser una realitat, i avui en dia, quan em pregunten com em dic responc sense embuts que PISU, i ara entenc el perquè...perquè d'una banda em connecta amb els valors que tenia quan era petita i me n'adonc que no només els tenia, sinó que els segueixo tenint i formen part de mi...i també em connecten amb el to carinyós amb el que la gent s'ha dirigit a mi quan m'ha anomenat així.
I és aquí on enllaço amb la pregunta de Qui Sóc...la resposta encara està en procés, estic caminant cap a la meva autenticitat, però alguna cosa té a veure amb aquells valors que un dia em van posar aquest nom...sigui pel fet que sigui...però tinc clar que sóc moguda, cul-inquiet, xerraire, alegre, vital, creativa i curiosa (el tret de "menudeta" crec que l'he superat...tot i que les meves nebodes em diuen "tieta enana"!jeje)....magnífic tret de sortida si ja conec tot això de mi oi? Doncs a seguir caminant...i mai més ben dit..."caminante, se hace camino al andar"! Jo només us convido, si us ve de gust a acompanyar-me en aquest camí i us encoratjo a trobar el vostre!!
