El "per a què" del blog...

"Una vida excel.lent neix d'una vida autèntica"...aquesta frase que apareix en el títol del meu blog podria resumir perfectament el motiu pel qual decideixo escriure aquest blog.

Sento que he arribat en un moment clau de la meva vida. Una sèrie de fets i intuïcions em fan pensar que estic en contradicció entre algunes de les coses que creia sobre qui creia ser i algunes de les coses que estic descobrint que sóc...i em sento en un inmens compromís amb mi mateixa de seguir aquestes intuïcions...
D'alguna manera vull seguir aquest camí, descobrir qui sóc realment, descobrir la autèntica Pisu...i fer un pas en ferm cap a la meva excel.lència! La vida és massa bonica i massa curta per no viure-la de forma autèntica!

En el moment en que em plantejo començar a avançar cap a la meva essència surten a la llum moltes evidències. Per un costat començo a ser conscient de que tinc moltes pors, moltes d'elles desconegudes o inconscients, d'altres no tant...però en tots els casos aquestes m'han mantingut en un espai controlat que jo creia real i bò, però que pel contrari no m'ha permès créixer, trencar límits i anar més enllà. D'altra banda també sóc conscient de que he de començar a despendre'm d'algunes màscares que m'he anat posant durant els anys precisament per contrarrestar algunes d'aquestes pors. Tot un repte per davant és el que se'm planteja....

Hi ha dos classes de persones...les que veuen les coses de forma positiva i les que les veuen de forma negativa...i també hi ha dos punts de vista alhora d'afrontar la vida...desde el victimisme o desde el protagonisme...està clar que jo ja he decidit el meu paper i el meu punt de vista!! La mateixa por a fer un pas endavant ara es transforma en un repte que em fascina i m'encurioseix...tinc ganes de trobar i descobrir l'autèntica Pisu!

Sé que no és fàcil, de fet diuen que el que realment ens fa por és precisament la nostra llum i no la nostra part obscura...però pendre consciència de que segurament tinc moltes capacitats, habilitats i trets distintius que fins ara desconeixia o creia que no tenia, m'obre un ventall de possibilitats noves, il.lusionants i que van en coherència amb mi mateixa. Sóm il.limitats!!

Vull agraïr a la gent que m'estima i m'envolta, que em recolza, que em respecta i que té la paciència suficient per entendre que aquest procés de "transformació" és important per mi...des d'aquestes línies els vull dir que  desitjo que segueixin formant part de la meva vida i agraïr-los que em deixin formar part de la seva.

Per últim voldria afegir que a vegades no trobem les forces o les formes de com arribar als nostres objectius...jo crec en la força de les relacions humanes, en la connexió, en la força de les persones...és una força molt potent que ens empeny a fer coses que mai ens haguéssim plantejat. Seguir els consells o les inspiracions d'altres pot ser una bona forma de començar. En el meu cas segueixo el consell d'un bon amic que em va proposar aquest repte d'escriure un blog, el meu blog...el PisuBlog...una bona forma per una banda de trencar amb una de les meves principals pors, que és el "què diran" o el "què opinaran" els altres....i d'altra banda d' apropar-me una mica més a mi mateixa a través de l'escriptura, perquè  escriure m'està ajudant a fer més conscients els meus pensaments. Gràcies AMIC!;-)

15 comentaris:

  1. Enhorabona pel blog i per acceptar el repte de viure de veritat!! un blog molt interessant!! et seguirem!!

    ResponElimina
  2. gràcies Oliver...gran repte per davant...però amb ganes!!!una abraçada!!

    ResponElimina
  3. Wwwooouuu... gran bloc el de la senyora fiter! M'AGRADA MOLTÍSSIM.... aquest blog em fa veure que tenir una vida exel·lent no és ja un repte, per a tu és una necessitat... i també és la meva... et seguiré!

    ResponElimina
    Respostes
    1. senyoreta!!!jejeje ;-)
      gràcies per ser-hi sempre...caminem junts?? t'estimo!!

      Elimina
  4. Muakkkaaassss!!!!! Amb ganes de seguir llegint el camí cap a la teva excel.lencia!!!!

    ResponElimina
  5. vamos!!!!encantada de que em segueixis i tenir-te al costat!!;-)
    montserrat...en breu, en breu!!i jo vull seguir el teu!petons

    ResponElimina
  6. Pisuu! Ja veig que hauré d'estar al dia del que vas escribint! El teu blog em fa reflexionar molt i m'ajuda a pensar sobre mi mateixa! Ets una craaaack!!!! Night Queen :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies berta!!!m'encanta que et faci reflexionar...una abraçada gegant!!;-)

      Elimina
  7. Què lluny que queda el temps de rialles despreocupades del cole, el temps de la noia que vaig conèixer durant uns anys per ara descobrir que ja ha arribat al temps de la maduresa, de les preocupacions personals...del voler alguna més que lliscar per esta vida, del voler ser algú amb nom i cognom...i sobretot de voler saber qui és!!!!Si una cosa he aprés molt de l'escultura és a tenir paciència...i és l'única recomanació que et donaria per aquest llarg viatge que et pot durar tota la vida, mentrestant valora també el camí que fas!somriu sempre!
    LLuís Ribalta Coma-Cros

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies lluís!!!artista per fora i per dins!!!...quins temps aquells al cole...molts bonics records....em guardo el teu consell com un tresor...gràcies!!;-)

      Elimina
  8. Em sembla que descobrint d'on prove el teu nom artístic, em sento cada vegada més proper a tu. No gosava preguntar d'on sortia, evidentment no li veia cap relació.
    Ets molt valenta verbalitzant tota aquesta serie d'emocions que t'han vestit cada dia de la teva vida i que recentment descobreixes.
    Ens explicaràs les noves que estan sorgint a dia d'avui??
    Felicitats pel blog, per compartir-lo amb nosaltres i deixar-te conèixer.
    El què uneix el laboratori de Manresa, perdura per sempre més. Un plaer, haver tingut aquesta sort.
    Un apassionat i aventurer entrenador de bàsquet

    ResponElimina
    Respostes
    1. uaaaauuu!!!gràcies Jordi!!...quanta raó...quina màgia aquest laboratori manresà!;-)...el plaer és meu...no hi ha res com conèixer nous camins i conèixer els camins interessants i apassionants d'altres!...el teu ho és sens dubte!el meu està poc definit...però hi és, que això és el més important!
      una apassionada de la vida!!

      Elimina
  9. Pisu....què més ens expliques???? No ho deixis....no ho deixis...

    Muakksss

    ResponElimina
  10. Pisu, he llegit: Quin perill té això d’ “ANAR FENT”… i quanta raó!!!!
    m'ha agradat molt, ja aniré seguint noves publicacions que sempre ajuda! un petonas.

    ResponElimina